El terme sagrament prové de sacramentum, el significat del qual literal és: sacra- sagrat i mentum - mitjà, instrument, mode.
És a dir, El Mode Sagrat o La Manera Sagrada.
Tot el que toques, ho canvies.
Tot el que canvies, et canvia.
L'única veritat duradora és el canvi.
Déu és el canvi.
-Octavia E. Butler
La ceràmica produïda a Mallorca, des de la prehistòria; per talaiòtics, vàndals, jueus, romans, bizantins, àrabs. . .és un fil d'or que explica històries sobre la vida i els costums, així com l 'expressió creativa i la connexió amb la terra de totes les cultures que han viscut i s'han expressat en aquest territori .
Com a artesana i artista, tiro d'aquest fil d'or. Investigo, reflexiono i visibilitzo la relació que es crea entre l 'artesà i la matèria, i com la matèria impacta a l 'artesà, i , inevitablement, actua de mitjà de transformació.
Investigo l 'acte de creació, i intento conectar amb el sentir profund que em conecta amb el mitjà d'expressió - el fang. Em pregunto: Com de recíproca és la nostra relació? Com m' influeixen els mil · lennis d' informació que conté el fang? Quina empremta hi estic deixant amb la meva feina?
Creo a partir del fang, però ell em crea a mi també. Com també ha creat tots els artesans balears que m'han precedit i els quals, d'alguna manera, m'han influït a mitjançant la seva obra.
El procés artesanal de la producció de peces ceràmiques requereix repetició, cert ritme i conté determinats cicles. De vegades, ho percebo com una relació de parella. Una relació que requereix presència i treball d'adaptació, i no només de la matèria, sinó també de l'artesà cap a la matèria. Aprendre sobre els seus ritmes, respectar els seus límits, i adaptar-se als seus cicles.
El procés artesanal es converteix en una pràctica espiritual, molt íntima i sagrada, un prec repetitiu, un mantra transformador. Fruit d'aquesta relació tan intensament hàptica i corpòria, l'artesà acaba creant la seva identitat marcada per la matèria, desenvolupant el llenguatge creatiu, el seu ¨savoir faire¨- la seva manera de fer.
Comparo l'acte creatiu amb un viatge. Durant el procés de la creació passa que sempre sorgeixen variacions, desviacions del camí principal, encara que tingui clar què és el que vull crear, on vull anar. I cada cop, aprenc alguna cosa nova sobre la matèria, el seu comportament i els factors que hi estan en joc.
Amb cada objecte creat, modifico i actualitzo el meu coneixement sobre la matèria, les formes i les possibilitats que ofereix. Creant així una peça única, que és una barreja d'innovació i tradició.
Mirat des d'aquesta perspectiva, el viatge creatiu del procés artesanal pren una vessant transformadora i es converteix en una mena de pelegrinatge.
̈ Un pelegrinatge és un viatge, sovint a un lloc desconegut o estranger, on una persona, a través d'aquesta experiència, busca un significat nou o ampliat sobre si mateixa i la seva relació amb les altres, la natura o bé superior. Obre un espai sagrat on poder resignificar-se i això pot comportar una transformació personal, després de la qual torna a la seva vida quotidiana, potser transformada en una realitat més àmplia.¨
Per això l’ofici pren un significat profundament transformador, un instrument sagrat, un sagrament.
La peça
La peça consisteix en diversos elements creats a partir del fang, amb la intenció de representar la empremta de la matèria en l'experiència i la identitat de l'artesà, que es va construint com una estructura, en el procés de creació, repetició i materialització.
Els elements són: una columna vertebral, ossos i didals/caparasons. Aquests elements van ser esculpits a mà de fang, brunyits i cuits al forn ceràmic. Alguns, es van acabar amb la tècnica pit firing, per aconseguir acabats fumats i de
tonalitats terroses, amb la intenció de produir l'efecte envellit que recorda l'imaginari de la ceràmica prehistòrica.
Tots aquests elements representen la identitat de l'artesà, que es va construint com a estructura, en el procés de creació, repetició i materialització.
Els objectes d'argila sempre fan referència als éssers humans. Parlem del cos de la peça, les espatlles, el coll.
Aquesta idea de poder fer alguna cosa que sigui buida i massissa alhora, que tingui un interior i un exterior. Un ésser humà encarna tot aquest concepte de interior i exterior. El meu procés de pensament, el meu ésser i qui sóc està definit per l'interior d'aquestes peces. L'exterior és l'espectacle que presento al públic.”
-Magdalene Odundo.
Fotografia: Núria Sánchez
